Vuit nous projectes eòlics a l’Anoia

Reportatge originàriament publicat a La Veu de l’Anoia el 5 d’agost de 2011, actualització del monogràfic sobre l’Energia eòlica a l’Anoia publicat l’any 2009 i que podeu consultar aquí.

La relació de l’Anoia amb l’energia eòlica viu aquests dies d’agost un nou capítol després que es conegués que dues empreses proposen construir 8 nous parcs eòlics als termes municipals de Calaf, Sant Pere Sallavinera, Copons, Veciana, Argençola i Aguilar de Segarra (aquest últim a la comarca del Bages). Sis anys més tard de l’entrada en funcionament del pioner parc eòlic de la Serra de Rubió, i després que en els darrers anys s’hagin materialitzat o fracassat diversos nous projectes (per saber-ne més podeu llegir el monogràfic sobre l’energia eòlica a l’Anoia publicat fa un parell d’anys), la zona nord-oest de la comarca té sobre la taula vuit projectes que sumarien 38 nous molins a les seves serres i altiplans. D’aquesta manera, s’ampliaria cap a l’est la franja densament poblada per aerogeneradors que actualment va del nord de Pujalt fins a Argençola.

mapa_eòlic_anoia_2011agost

A diferència dels parcs ja existents, amb unes instal·lacions més extenses, cap dels diferents projectes actuals supera els 5 aerogeneradors. Al ser considerats jurídicament com a ‘mini-parcs’, la legislació no els obliga a sotmetre’s al tràmit d’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA) o a realitzar un estudi d’avifauna. Aquests requisits només s’exigiran després d’una anàlisi individualitzada de cada parc, i s’ofereix un termini de 30 dies perquè tant els ajuntaments com aquells ciutadans o entitats que ho desitgin puguin opinar si els creuen necessaris o no.

El termini de 30 dies obert a la participació pública expira el proper 18 d’agost per als projectes situats a l’extrem nord de la comarca (parcs de Sant Sebastià, Plans de Calaf i Còdol Rodon, situats als municipis d’Aguilar de Segarra, Sant Pere Sallavinera i Calaf), mentre que els ubicats als municipis de Copons, Veciana i Argençola (parcs de Copons, Sant Pere del Vim, Albarells, Argençola i Montfalcó) poden rebre suggeriments durant tot el mes d’agost. Una vegada recollides totes les opinions, una ponència ambiental a càrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat decidirà si els estudis ambientals són necessaris, tot i que l’aprovació definitiva dels projectes encara haurà de superar diversos tràmits més a càrrec de la Direcció General d’Energia.

Entre l’oposició i la cautela

Els ajuntaments de Copons, Veciana i Argençola encara no s’han posicionat sobre els diferents projectes ja que van rebre la documentació per part de la Generalitat fa escassos dies. Per tant, caldrà esperar a finals d’agost per saber-ne la seva valoració. Tot i així, l’alcalde de Veciana, Jordi Servitje, creu que el mes d’agost és una mala època per tractar “qüestions tan importants” com els parcs eòlics, ja que els tècnics de l’ajuntament i alguns regidors fan vacances o encara estan segant. Servitje creu que “cal fer una reunió amb tots els regidors” i es mostra partidari de parlar també “amb tots els veïns afectats” i veure si realment es vol tirar endavant abans de dir si creuen necessària o no a l’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA), ja que “un cop aquests projectes s’inicien després és molt difícil aturar-los”. En paraules semblants s’expressa l’alcalde de Copons, Cesc Salamé, que adverteix que “aquest és un tema molt sensible” al poble i que “no són els millors mesos” per tramitar aquest tipus de projectes.

Pel que fa als projectes del nord de la comarca, més enllà d’entrar a valorar si cal o no cal realitzar l’AIA, els ajuntaments de Calaf i Aguilar de Segarra han aprovat mocions plenàries en que es rebutgen els nous projectes eòlics. El passat divendres, el consistori calafí va acordar “manifestar la ferma oposició” tant a la construcció del parc de Sant Sebastià com al dels Plans de Calaf. Entre els motius esgrimits, a més de subratllar “la saturació d’aquests tipus d’instal·lacions a la zona”, s’apunten les conclusions de dos estudis tècnics elaborats pels serveis de l’ajuntament que en desaconsellen la construcció. En el cas de Sant Sebastià, degut a que “és incompatible amb el planejament vigent del municipi de Calaf” que contempla la zona com a reserva paisatgística, mentre que es tem que el dels Plans de Calaf (en terme de Sant Pere al seu límit amb Calaf) pugui limitar futures ampliacions de la zona industrial del municipi així com el funcionament i desenvolupament de l’aeròdrom de La Llavinera.

El consistori calafí també va acordar fer arribar la moció a altres municipis veïns perquè en valorin la seva adhesió. Davant aquesta possibilitat, l’alcaldessa de Sant Pere, Montserrat Noguera, ha manifestat que probablement el seu ajuntament s’hi adherirà ja que tot i que el parc queda allunyat del seu nucli també estan “en contra que afecti a Calaf”, i també s’han mostrat disposats a adherir-s’hi representants de l’ajuntament d’Els Prats de Rei.

Crítiques a la tramitació

Si bé en la moció calafina es dediquen algunes crítiques a la manca de rigor en la redacció dels projectes que l’afecten, en el cas de la moció aprovada pel ple d’Aguilar de Segarra, el consistori afirma que “no pot recolzar el projecte” del parc de Còdol Rodon i llança un seguit de crítiques contra l’empresa promotora. L’acord, adoptat per majoria absoluta, afirma que en la redacció del projecte “no s’ha realitzat treball de camp al municipi” (obviant moltes cases habitades al voltant dels molins), que no s’acrediten “aspectes del tot determinants” com quin serà el punt de connexió a la xarxa elèctrica, o bé que “conté informació falsejada” com l’afirmació que compta “amb l’acceptació expressa del consistori” quan no és així. Per tot això, l’ajuntament considera que es tracta d’un “document tipus idèntic per tots els projectes” presentats a la zona, i conclou que no pot donar “cap mena de credibilitat” a qualsevol projecte impulsat per l’empresa promotora.

Interpel·lat per aquestes crítiques, el representant legal de les dues empreses que promouen els vuit parcs (Madcat SL i Minieòlica Central SL), Joaquim Sabater, afirma que no vol posicionar-se “en contra dels ajuntaments” i que, si bé és cert que fins al moment només han fet contactes amb els propietaris dels terrenys, “aquest és el procediment habitual” i que “és absolutament fals” que en els projectes hi figuri que compten amb l’acceptació dels consistoris. Però la cerca de la paraula ‘ajuntament’ entre les 150 pàgines de cadascuna de les memòries permet trobar, en totes elles, el mateix paràgraf en que s’afirma que “el grup promotor ha establert acords de col·laboració amb l’ajuntament” i que “la iniciativa ha estat recolzada pel municipi implicat en la promoció.” Sobre l’acusació de tractar-se de vuit documents pràcticament idèntics (fet també constatable en la seva lectura), Sabater afirma que el motiu són les “distàncies petites” que separen els diferents projectes.

Entitats i veïns també es mouen

Una constant dels projectes eòlics a la comarca és que sovint els veïnats dels municipis afectats se n’assabenten tard, malament, i per vies insòlites. Aquesta circumstància, que no és exclusiva dels projectes eòlics, s’ha anat corregint en alguns casos amb el pas del temps, com ho demostra la reunió amb el veïnat que l’ajuntament de Copons va realitzar el passat 25 de febrer en que ja es va informar del projecte existent. El cas de Copons és singular, ja que la majoria d’ajuntaments afectats manifesten no haver tingut coneixement dels projectes fins fa escasses setmanes, i d’aquesta manera tampoc era possible que haguessin fet arribar la informació a la seva població.

Una de les entitats més constants en la defensa del medi natural a cavall de l’Anoia i el Bages, l’associació per la preservació del territori El Saüquer, ha exercit d’incansable fiscalitzadora dels diferents projectes dels darrers anys. La secretària de l’associació, Judit Ester, considera que l’actual fase de participació a la pàgina web de Medi Ambient “és insuficient” i que molta gent “encara no s’ha assabentat de res”. Per intentar revertir aquesta situació han organitzat, juntament amb l’Associació de Veïns, una xerrada informativa per demà dissabte a les 19h al local social de Sant Pere Sallavinera. “És una zona ja saturada” i es tracta d’una “maniobra paralegal” assegura Ester: “el mini-parc hauria de ser una excepció en l’actual marc legal”, segueix, “no una eina al servei de la fragmentació de projectes”, fent al·lusió a la clara continuïtat entre els diferents projectes actuals.

El futur eòlic comarcal

Acabi com acabi, el de l’actual tongada de mini-parcs és l’enèsim episodi del serial eòlic a la nostra comarca. A dia d’avui, l’Anoia compta amb 6 parcs eòlics en funcionament amb 126 aerogeneradors que sumen un total de 220 Mw instal·lats. A més d’aquests, existeix un altre parc autoritzat a Pujalt (Era Bella, amb 12 aerogeneradors) que és previst construir durant 2012, i també compta amb el vist-i-plau legal l’ampliació del parc de la Serra de Rubió II amb la instal·lació de 7 nous molins.

A part d’aquests parcs ja en funcionament o aprovats, falta per conèixer el desenllaç de dos projectes que van superar el tràmit d’informació pública però que no compten amb la pertinent autorització definitiva. Es tracta dels parcs de Serra Morena, a Copons (20 aerogeneradors), i el d’Orpí (14). Aquest últim podria veure’s frenat pel canvi de govern a les darreres eleccions, ja que el grup Independents del municipi d’Orpí s’oposava al projecte en el programa electoral que el va dur a aconseguir l’alcaldia. En aquest punt convindria també recordar que el decret de ZDP aprovat fa un any va establir a la zona d’Anoia-Segarra una potència total a instal·lar de 100 Mw que es podria traduir en la construcció de 50 nous aerogeneradors a repartir entre els municipis de l’extrem nord-oest de l’Anoia i els seus veïns segarrencs.

Per últim, ressenyar només que altres projectes amb mig peu a la comarca com el de Colomer, Serra de Colomer, Serra Mortella o Caselles s’han quedat pel camí els darrers anys. Els tres primers van ser abandonats per les mateixes empreses que els havien promogut inicialment. I pel què fa al de Caselles, projectat a Castellfollit del Boix i Aguilar de Segarra, van ser els recursos interposats per l’entitat El Saüquer el què va portar al TSJC a suspendre l’autorització administrativa amb que ja comptava, sentenciant que emplaçar una infraestructura com un parc eòlic en terrenys forestals fora del què preveu el POUM municipal és il·legal.


A més:

Aquí podeu consultar els documents dels diferents projectes. Cal indicar l’àmbit ‘Barcelona’ i la tipologia ‘Altres’.

L’ajuntament de Copons ha posat a disposició del veïnat un model d’al·legació als projectes presentats, com també ho va fer l’associació El Saüquer en la xerrada celebrada el dissabte 6 d’agost.

En aquest enllaç podeu veure una notícia sobre l’oposició al projecte de Copons emesa pel TN Comarques el dimarts 23 (minut 10’30”). Val a dir que el nombre de molins existents en aquest moment a l’Alta Anoia, però, no “supera els 200” com s’afirma a la peça, dada que s’ha donat també per bona en aquesta notícia apareguda a Regió 7 el passat 15 d’agost.

Per conèixer més a fons el serial eòlic comarcal, amb els projectes existents i els arguments favorables i contraris des dels seus inicis, podeu consultar aquest Monogràfic sobre l’energia eòlica a la comarca de l’Anoia (Associació l’Arada, última edició de gener de 2009).


Darrera actualització d’aquesta entrada: dimarts 23 d’agost 2011. Enllaç a la publicació original al bloc Apunts Comarcals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *