Habitatge a mitges tintes

Article sobre la preocupant situació de l’accés a l’habitatge a Igualada publicat a La Veu de l’Anoia el 25 de novembre de 2016.

Al ple del mes de novembre, celebrat aquesta setmana, el grup municipal de la CUP ens vam abstenir en l’aprovació d’una línia d’ajudes a la rehabilitació d’habitatges que s’incorporin al programa de mediació per al lloguer social. Aquesta línia, dotada amb 25.000€, està destinada a sufragar el 50% del cost de reformes de pisos igualadins (fins a un màxim de 5.000€/pis) sempre i quan els seus propietaris es comprometin a posar-los a la Borsa d’Habitatge Social durant un període de 2 anys. D’aquestes ajudes tot just se’n van aprovar les bases, i se’n farà la convocatòria (tot i anar lligades al pacte pressupostari entre PSC i CiU per a l’any 2016) quan el tinent d’alcalde Jordi Pont ho consideri oportú.

Val a dir que, malgrat que curta, avançar en la dotació de partides d’aquesta mena ens podria semblar positiu. A Igualada hi ha molt a fer en matèria d’habitatge i, malgrat els 25.000€ dotats són menys del que l’ajuntament deixa d’ingressar, per exemple, en la bonificació d’un any d’obres a l’edifici de la Mútua Igualadina del Passeig Verdaguer, pensem que seria una bona mesura que potser fins i tot es podria ampliar. I quin és, doncs, el problema? Per què ens hi vam abstenir? Doncs perquè es tracta d’una mesura aïllada, pensada per justificar un acord pressupostari, i perquè el govern no respecta altres compromisos adquirits pel ple en matèria d’habitatge. Per posar-ne exemples: l’elaboració d’un Pla Local d’Habitatge i l’impuls d’un programa de detecció i inspecció de pisos buits (mesures aprovades pel ple en mocions presentades per ERC, CUP i DI); i la moció presentada per la PAH el febrer de 2014 que instava a mobilitzar els pisos dels bancs sigui per la persuasió o bé per mitjà de la sanció.

Paper mullat i realitats preocupants

Tres mesures aprovades que són paper mullat (Pla Local, programa d’inspecció, i mobilització d’habitatges dels bancs), i tres preocupants realitats proporcionalment ignorades:

Primera: al llarg de 2015, i segons dades del mateix Ajuntament, es van tramitar més de 540 expedients d’ajudes per al pagament puntual del lloguer, dels quals 404 es van atorgar. Respecte a la tasca del Programa de Mediació per al lloguer social dependent de l’Oficina Local d’Habitage de l’Ajuntament, que hauria de donar resposta a la situació d’algunes d’aquestes famílies, el 2014 es van signar 5 contractes i el 2015 se’n van signar 2. Per tant, només s’han signat 7 contractes en dos anys.

Segona: entre 2013 i 2015, a la comarca hi ha hagut, encara, 113 desnonaments per execucions hipotecàries i 291 desnonaments per impagament del lloguer. Si tenim present que fonts judicials calculen que un 85% d’aquests desnonaments fan referència a habitatges, estaríem parlant d’unes 340 famílies que han perdut la casa en 3 anys. Malgrat això, Marc Castells encara avui continua mantenint allò de que aquesta és una problemàtica que no afecta a Igualada, que si sabem d’algú que l’avisem, que ell ho soluciona. Com un Sant Patró que ens dóna protecció, vaja. Sort en tenim, els igualadins, que tot i representar un terç de la població comarcal quedem al marge d’aquests 340 casos…

Tercera: per si els dos punts anteriors no fossin prou preocupants respecte quina és la situació de l’accés o el manteniment de l’habitatge a la ciutat, recentment s’ha publicat que l’escàs parc d’habitatges de lloguer a la ciutat està augmentant els preus de manera preocupant, passant dels 5 als gairebé 6 €/m2 en els darrers dotze mesos. Aquest encariment progressiu, al que per ara no se li preveu aturador, pot portar a agreujar les situacions descrites sobretot si, com hem dit, hi ha qui encara juga a minimitzar-les, posar-les en dubte o treure’ls-hi importància. A no calibrar-les com toca i a actuar-hi amb l’alçada que correspon.

Amb compromís, no de cara a la galeria

Totes aquestes problemàtiques citades són, sens dubte, problemes de gran calat que convé tractar amb profunditat i estratègia. Cap d’ells se soluciona amb una modesta línia d’ajuts com l’aprovada dimarts, sinó que requereixen de compromís i determinació (com en el cas dels bancs) al llarg del temps. Una estratègia que podríem establir per al llarg termini i de manera consensuada amb el Pla Local. Un compromís que podríem mostrar iniciant un cens de pisos buits, o bé mobilitzant els pisos dels bancs que ja hem pagat via rescat (i dels que l’Agència Catalana d’Habitatge ha facilitat a l’Ajuntament un llistat amb 294 adreces).

Però sobretot, fem el que fem, que no sigui de cara a la galeria i que vetllem per la seva eficàcia. I que, d’aquí un temps, n’avaluem els resultats. Perquè la trentena de pisos municipals de PIMHA potser van ser un encert al seu moment, però al no revisar-ne els preus de fa temps ara no compleixen la seva funció social ni de bon tros. I perquè exemples com el d’una Oficina Local d’Habitatge amb el web fora de servei des de qui sap quan, o una Borsa del Consell Comarcal per al Lloguer Social amb només 12 pisos en tota la comarca, 3 d’ells a Igualada, no sé si mostren una aposta massa decidida de les administracions en aquest àmbit. I més si es gosa mantenir el nom de lloguer social malgrat ofertar-hi pisos de 36 i 40 m2 per 310 i 340 €/mes respectivament. Hi ha molt per fer, és urgent i, si volem, tenim camp per córrer. Però per titulars i mesures de cara a la galeria amb nosaltres que no hi comptin. Perquè el problema és massa greu i fa massa temps que és sobre la taula com per continuar desorientats o amb iniciatives a mitges tintes.

2 thoughts to “Habitatge a mitges tintes”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *